Ruta dels Refugis Antiaeris

L’any 1937 va començar a funcionar la Junta Local de Defensa Passiva, òrgan municipal que havia de protegir la població davant possibles bombardejos. Durant els mesos següents impulsarà la construcció d’una sèrie de refugis antiaeris als diversos barris de la ciutat. D’entre els distints projectes, al llarg de l’any 1938 arribaran a construir se fins a sis refugis públics i alguns més en algunes fàbriques.
En la construcció dels refugis van participar dotzenes d’obrers de la Brigada d’Obres Municipals i de la col·lectivitat d’obrers CNT-UGT, així com electricistes, fusters, transportistes… Fou un esforç col·lectiu marcat per la situació d’emergència que es vivia a les nostres comarques, davant l’increment de bombardejos per part, principalment, de l’aviació legionària italiana amb base a Mallorca.
Els refugis no tenen un valor artístic ni monumental, però formen part del patrimoni bèl·lic. Són espais que cal conèixer i conservar per adonar nos de com brutals poden ser les guerres.